
Lela Rose. Nueva York. 12-09-2010.
Alexander Herchovitch. Nueva York. 13-09-2010.

Jonathan Saunders. Londres. 21-09-2010.

Dries Van Noten. París. 29-09-2010.
Dries Van Noten. París. 29-09-2010.

Lela Rose. Nueva York. 12-09-2010.
Alexander Herchovitch. Nueva York. 13-09-2010.

Jonathan Saunders. Londres. 21-09-2010.

Dries Van Noten. París. 29-09-2010.
Dries Van Noten. París. 29-09-2010.
Si quieres saber más sobre Naya Nagar haz un clic sobre el título.
Mayte de la Iglesia, juntament amb altres tres fashion bloggers , mostren una vegada més el costat més solidari de la moda.
La firma Women´s Secret va presentar una iniciativa a cadascuna d'estàs bloggers difícil de rebutjar, dissenyar una mini-col•lecció inspirada en els seus gustos i preferències a l'hora de vestir d'una forma més intima o en aquells moments de relax casolà i on baix contracte la firma es comprometia a donar part de la recaptació generada per les vendes de la mini-col•lecció a una ONG que cadascuna d'elles ha triat per diferents motius. Mayte tenia clar on anirien a parar els beneficis dels seus dissenys solidaris des que el passat mes de Desembre visitarà les instal•lacions i supervisarà personalment el treball desenvolupat per aquesta xicoteta ONG dirigida per joves espanyols anomenada Naya Nagar. ( On va coincidir amb un altra paisana de la Ribera )
Una mini-col•lecció on la qualitat en la matèria primera dóna com resultat peces d'allò més versàtils que podràs portar tant com a peça exterior com en la més estricta intimitat.
El liquido elemento reclama su presencia en tactos ( fluidos ) y aspectos ( ondulaciones) que sumado a un toque tropical y selvático de vegetación exuberante en estampados ( gráficos o florales ) refrescarán la estación más caliente y seca.
Literalment falten unes hores perquè arrenqui una edició més de la Setmana de la Moda de València i àdhuc no he pogut confirmar la meva assistència. I és que per dates cal fer jocs malabars amb Iberia o Renfe per presenciar les desfilades que marquen la diferència dins del calendari oficial i al mateix temps assistir a altres esdeveniments que tenen lloc més enllà del Racó d'Ademús.
En aquesta ocasió i després d'un llarg període de reflexió, observació i anàlisi no tinc gens clar per on transitarà la temporada Primavera Estiu 2011. El sector es pregunta si és moment d'arriscar o per contra posar una mica de fre a la creativitat i proposar peces més naturals, més senzilles i justes. Doncs bé, la meva proposta passa per acolorir i donar color. Sortir d'aquesta zona de penombra.
Una altra de les propostes que em ve de gust veure és la de trencar amb la tradició, donar una altra volta al clàssic i al folklore o la d'elaborar peces amb arrugues, siguin subtils o evidents, i fins i tot maltractar les peces amb diferents acabats i efectes.
El "liquido elemento" reclama la seva presència en tactes ( fluids ) i aspectes ( ondulacions) que sumat a un toc tropical i vegetació exuberant en estampats ( gràfics o florals ) refrescaran l'estació més calenta i seca.
Veurem sobre la passarel·la Valenciana, motius indis que perden color i guanyen en grandària i presència? Jerseis més rústics, fins, transparents i en ocasions maxi? O atenció a la invasió de vestits T-shirt en fi cotó o teixits més sofisticats, llisos o estampats ? Shorts de cintura alta ( la cintura puja de nou )amb bodi "lencero"?….
Per cert, l'estètica que immortalitzo en els anys 70`s David Hamilton. Nuesa més coloreixis pastís, il·lustrarà com ningú el *leitmotiv de la temporada. Sensualitat i esperit "lencero". La nit és brillant en vestits de fins tirants, jocs asimètrics i curts.
Sincerament necesite més que mai estar uns dies allunyat del telèfon, correu, agenda i horaris…..Que vos vaig a contar, veritat? Ens veiem al setembre amb més moda, art i disseny. Ummmmm que ganes de veure el que ens aporta la pròxima temporada. Descanseu i ens trobem de nou amb l'avanç de les tendències Primavera Estiu 2011 .



Abans de res voldria demanar disculpes per no actualitzar les notes des de fa uffff. Estic immers en un projecte que es presentarà a Nova York el pròxim 14 de Juliol, així que ja us podeu imaginar com vaig, ultimant i supervisant els detalls, enviaments, reserves, etc, son 24h de dedicació en exclusiva. Però ja us aniré contant amb la calma al meu retorn.
El problema es que no solo el turismo low cost hace suyo el lema calor igual fuera camiseta, el fenómeno anda muy arraigado entre "los poligoneros" autóctonos. Un claro ejemplo de la involución de los bakalas, a los que pido POR FAVOR, que no se paseen sin camiseta por las calles de nuestros pueblos y ciudades. Entiendo, sinceramente que no es algo que moleste a todo el mundo, pero si estaréis conmigo que si resulta algo desagradable estar con un descamisado en situaciones tan cotidianas como tomar el aperitivo en el bar de la esquina, en una paella, coger el metro o bus, etc.
Per treball residisc habitualment a Barcelona i fa uns dies en ple debat sobre l'abús del bikini, triquina i l´auge del descamisat pel centre urbà, em vaig creuar amb la qual pensava era ja una llegenda urbana de la ciutat. Es diu Esteban i es passeja totalment nu per Diagonal o Passeig de Gracia. La veritat és que no deixa a ningú indiferent.
Barcelona va ser una ciutat pionera a regular el nudisme, no solament en la seua zona costanera, compta amb una parell de platges nudistes fàcilment accessibles i perfectament delimitades. També ho accepta en els seus carrers. Entonces Com se li va a demanar a la gent que modere la seua forma en el vestir?
Otra de las firmas valencianas que atraviesa su particular “viacrisis”es Little Kiss que alcanzó estos días un acuerdo con los sindicatos que supondrá un alto “coste social”, "se despide a un total de 85 trabajadores" aunque la firma siempre apostó por “asegurar la continuidad de la empresa y seguir apostando por el mercado internacional” que ya supone un 30% de su facturación frente a las ventas nacionales que “se han visto reducidas por la (palabra prohibida)”.
Mientras tanto surgen iniciativas que favorecen a fabricantes, diseñadores y comerciantes y de paso a nuestro maltrecho bolsillo. La ciudad de Alicante albergará estos días la segunda edición de la llamada Feria Outlet, donde 120 comercios “expondrán productos de moda, hogar, calzado…” aplicando descuentos de hasta el 80% del precio marcado. Donde? En la Zona Volvo del puerto.
El que va ser rei de la moda Valenciana en els 80`s i que a la fi dels 90`s diversifica llicències, 11 concretament, estampant la seua firma en productes tan diversos com òptica, perfums, vaixelles, roba de llar i un llarg etc. convertint-se en el Pierre Cardin patrio. Reconeix obertament estar passant “un moment difícil“. Parle de Francis Montesinos. I és que l'any 2009 va ser un exercici que el propi creador va classificar de “bastant dolent“. No creieu que una marca que tants moments de glòria va donar des de València al Made in Spain en ple boom del disseny i a la moguda Madrilenya i que després de quatre dècades en el món de la moda es veu forçada a diversificar tant el seu nom en productes tan inversemblants com un oli d'oliva duu directament a la “devaluació de la marca” o més cru encara a l'abaratament de la mateixa? La resposta no és fàcil, molts coincideixen que les licencies “constitueixen una important font d'ingressos des de fa anys per als dissenyadors” però també “existeix un risc per a la imatge de la marca“. Així que des de la meua humil opinió potser siga el moment d'emprendre, invertir a revisar els arxius i l'estètica tan particular de la firma, actualitzar-la i aportar un valor afegit de disseny més d'acord amb un públic més jove i actual.
Una altra de les firmes valencianes que travessa la seua particular “víacrisis”és Little Kiss que va arribar aquests dies un acord amb els sindicats que suposarà un alt “cost social“, encara que la firma sempre va apostar per “assegurar la continuïtat de l'empresa i seguir apostant pel mercat internacional” que ja suposa un 30% de la seua facturació enfront de les vendes nacionals que “s'han vist reduïdes per (la paraula prohibida)”.
Maison Martin Margiela.
Sonia Rykiel.
Com es nota que s'acosta l'estiu. No climatològicament parlant, és clar. Ho nota la meua entrada Gmail, on es van acumulant els e-mails de seminaris, cursos o tallers en escoles i estudis de disseny/arquitectura més afamats, generalment impartits per renombrats artistes, dissenyadors o arquitectes on compartir idees es converteix en una experiència en la qual la investigació és la protagonista en els mesos d'estiu.
En aquesta ocasió Cul de SAC i Studio Marisol, en col·laboració amb el Vitra Desing Museum, han programat, dins de l'els tallers internacionals Boisbuchet, un taller titulat CRAZY HAIR. ( del 8 al 14 d'Agost) On el pèl és i serà el punt de partida per a “investigar, dissenyar i construir un projecte a partir de corts, fixats, teixidures i color“. Projectes que han d'exhibir les diferents propietats capil·lars com són la resistència o la versatilitat per a així poder plasmar-se en “nous objectes de disseny“.

Sonia Rykiel.