De forma fortuita llego a mis manos la obra del alicantino Javi Moreno, un artista que trabaja en pintura, dibujo, escultura, video y performance.
Afín al movimiento queer, movimiento surgido en los 90 que cuestiona “la existencia de categorías tales como las de hombre, mujer, heterosexual, homosexual, bisexual, entre otras” sino que busca la construcción de otras o defiende el derecho a no tener que encasillarse en ninguna. Parte de su obra plasma el despertar sexual adolescente con cierta carga erótica y sensual en escenas domésticas o cotidianas de algunas subculturas callejeras: skate, bakala,etc
“Esa dialéctica del exhibicionismo-voyeurismo que nos conduce irremediablemente a la seducción o al deseo”
De forma fortuïta arriba a les meues mans l'obra de l'alacantí Javi Moreno, un artista que treballa en pintura, dibuix, escultura, vídeo i performance. Afí al moviment queer, moviment sorgit en els 90 que qüestiona “l'existència de categories tals com les d'home, dona, heterosexual, homosexual, bisexual, entre unes altres” sinó que busca la construcció d'unes altres o defensa el dret a no haver d'encasellar-se en cap. Part de la seva obra plasma el despertar sexual adolescent amb certa càrrega eròtica i sensual en escenes domèstiques o quotidianes d'algunes subculturas rondaires: skate, bakala,etc “Aquesta dialèctica de l'exhibicionisme-voyeurisme que ens conduïx irremeiablement a la seducció o al desig”.
En les sèries titulades Suiten i Interfície, ens presenta els retrats construïts a partir d'imatges o fotografies obtingudes en diferents pàgines de contactes i xats. “Aquestes fotografies, de les quals m'apropio, són les quals ocupació per a posteriorment transformar-les utilitzant el que la imatge m'ofereix plasmant-los en una sort d’híbrid entre dibuix i pintura” Les tècniques emprades van des de l'acrílic, grafit, barres grasses i el xiclet com material que és elàstic, moldeable i maleable “com el cos i la identitat en formació”.
