Alguien debería dar una asignatura en las escuelas de Diseño sobre “anti-divismo” lo dijo por que he sido estudiante y he participado en todos y cada uno de los concursos cuyas bases colgaban en los paneles de anuncios del hall de la escuela. Y he sabido perder más que ganar. Ganar está bien,( lo hice en unas cuantas ocasiones ). Perder más ( lo hice en unas cuantas más ). Rápidamente aprendes a analizar tus fallos, tus limitaciones y sobre todo ayuda a bajar los humos ya que descubres que como tu hay cientos. Por eso aconsejo a algunos/as de los participantes a realizar un examen de conciencia para que entiendan que el mundo de la Moda es mucho más que sinónimo de “glamour” o estar constantemente en el “escaparate”, querer aparentar no se muy bien que, salir en la foto y punto. Es todo lo contrario, es duro. Muy duro.
La decisión tomada por el jurado no trata, ni mucho menos de “destruir un sueño y una ilusión”. Todo lo contrario, es un toque de atención que para examinéis y hagáis autocrítica de por que ha habido falta de creatividad en los diseños y que os sirva para potenciar la investigación, en el diseño de las prendas, en la utilización de los materiales, etc. Quisiera formular a los más airados la siguiente pregunta. Realmente creéis que vuestros diseños eran merecedores de tal preciado premio?
Desde Xe Conxin quisiera mostrar mi apoyo a la decisión del jurado. Una decisión polémica para algunos y acertada para una gran minoría que creemos en apoyar el verdadero talento local.
Molt s'ha escrit en la premsa local sobre els desencontres entre Alex Vidal, director de la Setmana de la Moda de València i alguns dels seus participants. A això cal sumar-li el sonor abandó de dos pesos pesats de la moda valenciana com són Dolores Corts i Hannibal Laguna, farts de veure com edició després d'edició el projecte va prenent una direcció equivocadament ROSA. Doncs per si no fos poc l'embolic i per a rematada final a punt “dimes i diretes” un jurat compost per especialistes en moda de la categoria de Mara Calabuig ( Las Provincias ), Susana Golf ( Llevante ), Rennée López d'Haro ( El País ) o Charo Mora ( El Mundo ), entre uns altres, va decidir declarar desert el premi ZONA D
( premi que consisteix a passar a formar part del calendari oficial de desfilades més un import de tres mil euros per a finançar la col·lecció ). El jurat va considerar “que cap dels dissenys presentats destacava especialment i els 3.000? passaran al premi de l'any que ve”. Menuda revolada es va muntar mentre la presentadora llegia la decisió del jurat. Es van començar a escoltar xiscles, xiulades i “plantón” generalitzat dels dissenyadors Zona D, abrigallats en tot moment pels fans ( familiars i amics ). 
Algú hauria de donar una assignatura en les escoles de Disseny sobre “anti-divismo” ho va dir per que he estat estudiant i he participat en tots i cadascun dels concursos les bases dels quals penjaven en els panells d'anuncis de l'escola. I he sabut perdre més que guanyar. Guanyar està bé,( ho vaig fer en unes quantes ocasions ). Perdre més ( ho vaig fer en unes quantes més ). Ràpidament aprens a analitzar les teues fallades, les teues limitacions i sobretot ajuda a baixar els fums ja que descobreixes que com el teu hi ha centenars. Per això aconselle a alguns/as dels participants a realitzar un examen de consciència perquè entenguen que el món de la Moda és molt més que sinònim de “glamour” o estar constantment en el ?aparador?, voler aparentar no es molt bé que, eixir en la foto i punt. És tot el contrari, és dur. Molt dur. La decisió presa pel jurat no tracta, ni de bon tros de ?destruir un somni i una il·lusió?. Tot el contrari, és un toc d'atenció que per a examineu i feu autocritica de per que hi ha hagut falta de creativitat en els dissenys i que us servisca per a potenciar la investigació, en el disseny de les peces, en la utilització dels materials, etc. Voldria formular als més airats la següent pregunta. Realment creieu que els vostres dissenys eren mereixedors de tal preuat premi? Des de Xe Conxin vull mostrar el meu suport a la decisió del jurat. Una decisió polèmica per a alguns i encertada per a una gran minoria que creiem a donar suport el veritable talent local.
