¿Pasarela o Industria?

Arrancan los preparativos de la VIII edición de la Semana de la Moda de Valencia, con más de una ausencia a destacar junto con un elevado número de diseñadores forasteros en el calendario oficial. En cuanto a las ausencias, las hay forzadas, es decir, aquellas colecciones que no alcanzan el nivel exigido por el comité seleccionador, y otras voluntarias e irreconciliables con la actual dirección y que reabren una edición más el debate sobre el presente y futuro de la Moda Valenciana. Y es que no paro de cuestionarme ¿Para quién están desfilando? ¿De qué sirve desfilar si luego las colecciones no se pueden producir y vender?.

J.Bort.

Esta claro que la pasarela muestra el trabajo, el esfuerzo, la ilusión de un diseñador por crear una colección y que no hay más satisfacción que ver como el público y prensa responde e interesa por sus creaciones. Pero me sigo preguntando, si no sería mejor optar por subvencionar por ejemplo, un proyecto empresarial que apoyará las diferentes actividades derivadas de la presentación de una colección, sea en ferias del sector o mediante un stand, un showroom colectivo, o conseguir más implicación de las distintas administraciones, tanto central como autonómica para potenciar y recuperar una industria textil y su tejido industrial especializado. Se trataría de crear un encuentro entre diseñadores y empresas del sector, que pasan por unos momentos difíciles y así poderse ayudar mutuamente.

J.Bort.

La moda en España y Valencia no es ninguna excepción, tropieza con la industria. Nuestros diseñadores, tanto los emergentes como los consagrados, no encuentran talleres que produzcan sus pequeñas colecciones porque no les sale rentable, los costes se disparan. Gran parte de ellos se encuentran al borde de la ruina ante la falta de financiación por parte de los bancos o cajas de ahorro, y es que hay que hacer frente a las cada vez más exigentes peticiones de los talleres, los fabricantes de tejidos, etc. Por no hablar del sistema reinante en el pequeño comercio de aceptar prendas bajo depósito, así los creadores no pueden adelantar ni negociar los pagos marcados por sus proveedores. Y vuelta a empezar la temporada siguiente.

Aiiii, que ingenuo soy, si es que veces se me olvida que gusta más el “petardeo durante tres días, que no el invertir tiempo, esfuerzo y valentía política, para crear un tejido industrial digno con firmas que destaquen y compitan dentro del sector.

J.Bort.

Arranquen els preparatius de la VIII edició de la Setmana de la Moda de València, amb més d'una absència a destacar juntament amb un elevat nombre de dissenyadors forasters en el calendari oficial. Les absències, les hi ha forçades, és a dir, aquelles col·leccions que no arriben a el nivell exigit pel comitè seleccionador, i altres voluntàries i irreconciliables amb l'actual direcció i que reobrin una edició més el debat sobre el present i futur de la Moda Valenciana. I és que no pare de qüestionar-me Per qui estan desfilant? De que serveix desfilar si després les col·leccions no es poden produir i vendre?. Clar que la passarel·la mostra el treball, l'esforç, la il·lusió d'un dissenyador per crear una col·lecció i que no hi ha més satisfacció que veure com el públic i premsa respon i interessa per les seues creacions. Però em seguisc preguntant, si no seria millor optar per subvencionar per exemple, un projecte empresarial que donarà suport les diferents activitats derivades de la presentació d'una col·lecció, siga en fires del sector o mitjançant un showroom, o aconseguir més implicació de les diferents administracions, tant central com autonòmica per a potenciar i recuperar una indústria tèxtil i el seu teixit industrial especialitzat. Es tractaria de crear un encontre entre dissenyadors i empreses del sector, que passen per uns moments difícils i vaig agafar poder-se ajudar mútuament.

J.Bort.

La moda a Espanya i València no és cap excepció, ensopega amb la indústria. Els nostres dissenyadors, tant els emergents com els consagrats, no troben tallers que produïsquen les seues menudes col·leccions perquè no els ix rendible, els costos es disparen. Gran part d'ells es troben a la vora de la ruïna davant la falta de finançament per part dels bancs o caixes d'estalvi, i és que cal plantar cara a les cada vegada més exigents peticions dels tallers, els fabricants de teixits, etc. Per no parlar del sistema reinant en el menut comerç d'acceptar peces baix dipòsit, així els creadors no poden avançar ni negociar els pagaments marcats pels seus proveïdors. I volta a començar la temporada següent. Aiiii, que ingenu sóc, si és que vegades se m'oblida que agrada més el “petardeo” durant tres dies, que no l'invertir temps, esforç i valentia política, per a crear un teixit industrial digne amb marques que destaquen i competisquen dins del sector.